miércoles, 1 de junio de 2011

Video Final: Alto de Torreciudad

I per fí el darrer video del romiatge:  La pujada del Alto de Torreciudad.

Després de 240km rodant plegats a bon ritme, però amb possibilitat de xerrar, varem decidir medir les forçes en un darrer esforç. Són 4km amb rampes molt dures on cadascú fa el que pot, però tot-hom acaba molt content. El sol fet de poguer acabar es fantàstic, i si ho fas donant-ho tot, la satisfacció es més gran.

Disfruteu i ens veiem l'any que ve!!!



Si voleu veure el video en millor qualitat podeu anar a

martes, 31 de mayo de 2011

Vídeo La Panadella-San Esteban de Litera

Vist l'èxit de visites del primer vídeo, aqui us passo la segona part que conté des de l'esmorzar de la Panadella fins el tercer avituallament a l'alt de San Esteban.

Ja erem tots els ciclistes (16), un bon grup, i el ritme va ser força bó. Es d'agrair la tasca que van fer els ciclistes més experimentats que van mantenir un ritme alt però sempre adequat al nivell de la resta del pilot.




Ja tinc quasi acabada la tercera i darrera part del vídeo que conté la "batalla final" del Alto de Torreciudad. Estigueu atents...


Si voleu veure el video a YouTube en millor qualitat podeu accedir a
http://www.youtube.com/watch?v=bhL8loLmdEg

lunes, 30 de mayo de 2011

Vídeo Barcelona-La Panadella.

A més de la crònica d'en Xavi, aqui teniu imatges dels primers 90 kms fins la Panadella.


Durant la setmana aniré preparant algun video més del reste de sortida i pujaré les fotografies. Si algú disposa de material gràfic, si us plau que m'ho faci arribar.

Si voleu veure el video a YouTube en millor qualitat podeu accedir a: 
http://www.youtube.com/watch?v=1vmJrikTD_Y

Crònica 2011

Us adjunto la bonica crònica que ens ha escrit en Xavi Òdena.


El passat diumenge 29 de maig es va celebrar la tercera edició del Romiatge de Barcelona a Torreciutat, després d'un any de descans, enguany s'ha repetit la experiència.
Com ha passat la resta de vegades el muntatge ha estat impecable, ja es nota la experiència que tenim tots plegats en el tema, hi ha temes de logística que ja surten sols sol fent petits retocs com un canvi d'avituallaments, però a pesar de tot sense la ajuda desinteresada de gent que dedica tot el seu dia i temps a que el romiatge sigui un fet aixó no seria possible, i es ben justa el nostre sincer agraiment. També destacar la feina del cap logístic de la expedició, l'Edu Nafria, que ha estat per dir-ho d'alguna manera el cap visible que ha ajudat a que tot rutlli com ha rutllat.

Potser ha estat pels records de la última edició que el fort vent va marcar, però a la sortida de Barcelona enguany hi havia menys gent que les anteriors edicions, 10 persones on hi havia bàsicament el "rovell del ou" i algun company que s'havia afegit, però pel camí s'ha anat afegint gent i a la panadella ja èrem una bona colla, es possible que hagi imperat cert seny i la gent ha adaptat el recorregut a les seves teòriques capacitats, potser.

La sortida com cada any a les 6:00 a Palau Reial, la vetllada comença amb molt menys fred del que es normal, es nota que enguany la data es més tardana, el qual ens fa tèmer que la calor serà l'enemic a batre. El començament transcorre normal fins que el Joan Duato cau prop d'una banda rugosa, el com encara es motiu de deliveració pel nostre CSI particular, però el que està clar que per l'espectacularitat de la caiguda la cosa ha estat molt menor del que semblava: rascades al casc i el canvi una mica tort que el coneixement del Lluis Tirapu soluciona. Després del esglai i la tranquilitat de veure que la cosa no sembla que ha arribat a més continua la marxa, primer pels plans fins Olesa, i posteriorment en la suau però llarga pujada als Brucs on s'aconsegueix mantenir el grup força compacte fins la rampa del Timbaler que provoca algun petit esglai solucionat amb facilitat amb una aixecada de peu pels lloms del Bruc. La baixada plàcida amb la única incidència d'una saltada de bidó a unes bandes a Castellolí, estem rodant en un dia nùvol que manté la temperatura molt correcte on es pedala molt de gust, jo no em trobava excesivament còmode, però en general anàvem molt bé. Així després del primer rosari encarem la pujada final a la Panadella que provoca un sprint amb posteriors ziga-zaga a roda digne de les carreres professionals, bona manera d'arribar a l'avituallament estrella de la Panadella on tots plegats recuperem forces en el fantàstic avituallament on jo personalment noto que em feia falta una mica de sòlid ja que a partir de llavors ja he anat més còmode.
Un cop sortim de la Panadella amb un grup ben gran i compacte, mirem de mantenir un ritme prou alegre per fer via, però prou constant per ser suficient còmode, encarem un sector que no es difícil però si pesat ja que son moltes rectes, que excepte algun tram puntual mantenim a bon ritme cosa que ens fa arribar a Balaguer on aprofitem per fer una mica de líquid al mateix temps que tenim la única averia de la jornada en una punxada del alma matter de la moguda: mossen Pere. La sortida de Balaguer es fa la segona part del rosari per encara aquell terreny trencacames sense trencar el grup cosa que ens fa mantenir el grup compacte fins l'avituallament d'Algerri, un avituallament on el jovent fa una grandísima feina de preparar menjar i beguda als afamats i asedegats ciclistes, i es que els núvols ja formaven part del pasat, i la calor ja apretava.

Estàvem amb segon avituallament, ja s'endevina el final, però les forces van més justes, i la calor apreta, apreta. Fem els plans fins Binèfar on costa una mica però continuem mantenint el grup compacte, es veu ja gent més justeta, i ajudar a mantenir el grup els ajudarà a continuar, pasat Binèfar fem el portet on aquí si que aprofitant que hi ha el tercer avituallament dalt hi ha una mica de batalleta on ja puc entrar, curta però explosiva.

Dalt del port fem un avituallament curtet, es tracta de beure líquid, menjar una miqueta suau, la calor apreta i les forces van justes, però Torreciutat està prop. Fem el terreny trencacames prou be, la baixada fins la carretera principal, forcem mantenir el grup compacte al pla ascendent on el vent de cul facilita la tasca, i ja sol queda Torreciutat, aquí ja es un tema molt personal, la gent més forta intenta fer un final d'etapa digne d'una etapa del Tour, jo personalment em trobo prou be per tant entro al joc, i protagonitzo una bonica batalleta amb els cicloturistes de la colla, la gent no tant forta es conforma en superar el repte de les dures rampes de Torreciutat, tots acabem esbufegant, sense aler, però contents per haver completat el romiatge, satisfets per un dia llarg e intens, en gran companyia, cada persona te la seva història personal, un repte i un significat per la seva sortida, i es que es la grandesa d'aquests tipus d'events.

Felicito a tothom pel seu granet de sorra en aquesta gran vetllada, vetllada que deixa un gran sabor de boca.

Objectiu aconseguit!!!

Avui diumenge hem pogut fer el tant esperat romiatge ciclista. Finalment hem estat 16 ciclistes els que hem fet el recorregut de 250 kms entre Barcelona i Torreciudad. La veritat es que ha estat una jornada formidable en la que tot ha sortit perfecte, els temps ens ha acompanyat, el ritme ha estat molt bo, però sobretot ha estat una jornada plena de convivència de bona gent, que ens uneix la passió per la bicicleta i ho hem volgut demostrar anant a honrar a la Mare de Déu a casa seva.

Vull agrair des de aqui a tots els que heu participat, però molt especialment al Mateo, Xavi, Miquel, Òscar i Oriol, que ens han preparat tots el avituallaments sòlids i líquids, i aquest últims eren molts esperats ja que a partir del migdia la calor ha estat molt intensa.

També un bon grup de mares amb les seves famílies s'han acostat fins Torreciudad, i han pogut gaudir d'una visita guiada pel Santuari, mentre feien temps a que arribèssim els ciclistes.

Al final, foto de família, i una Missa per donar gràcies del gran dia que hem passat.


En breu aniré penjant el material àudiovisual que hem anat fent, i si algú es vol animar a escriure la seva crònica personal, doncs que me l'envïi a bcntcd@gmail.com i la publicarem.

Bona nit a tot-hom, que ha estat un dia molt llarg ... i una nit molt curta.

miércoles, 25 de mayo de 2011

Últims preparatius

Ja estem a la darrera setmana i aquest diumenge podrem fer el tan esperat romiatge. Serà una nit curta ja que haurem de matinar força, però la nit d'abans tenim un compromís ineludible. Veure com el Barça juga a Wembley la setena final de Champions de la seva història. La cuarta copa està més a prop.

Recordeu que la sortida es a les 6:00 del matí des de la Diagonal de Barcelona. Els que s'apuntin a La Panadella hauran d'estar allà a les 9:45.

He posat una nova secció (Hores de Pas) on indico les teòriques hores de pas en funció de 4 ritmes.


He destacat en groc els moments de les parades, i la hora màxima de sortida. Com veieu la novetat d'aquest any es que farem 3 parades en comptes de dues. Mantindrem la "tradicional" parada a la Panadella, entaulats amb forquilla i ganivet, i farem dues parades més en plan avituallament típic de les marxes, amb la millora dels entrepans que ens prepararà en Mateo i el seu equip. També hi haurà beguda fresca, fruita i fruits secs. El tema de les barrites, vist els comentaris de la darrera edició ho deixem còrrer. Que cadascú porti el que li vingui de gust. La beguda "en ruta" serà aigua i beguta isotònica, i en els avituallaments també Coca-Cola.

Enviaré un correu individual a les persones que m'heu confirmat l'assistència. Si algú no el rep i te previst venir, si us plau que m'ho digui a l'adreça bcntcd@gmail.com .

viernes, 29 de abril de 2011

Faltan 4 semanas...

Empieza el mes de mayo, y por tanto ya solo faltan 4 semanas para el evento. Por la información que me llega soy consciente que muchos de vosotros estais más que sobrados de quilómetros, cosa que será de agradecer para los que vayan a cola del pelotón... Y hablo en tercera persona, por que tras esta Semana Santa en que he podido ponerme al día de kms, veo el tema con más optimismo. He salido algunos días con Ramon, que tiene intención de debutar en esta aventura, incluída una fantástica ruta por la Cerdanya francesa...
También he seguido las inscripciones a las marchas cicloturistas, y veo nombres conocidos. Mañana sin ir más lejos alguno estará haciendo la Pallaresa. Ànim Josep!
Bien, como os he dicho en un correo pivado que he envíado a muchos de vosotros, necesito que antes del domingo 8 de mayo me enviéis un correo a bcntcd@gmail.com diciendo si tenéis intención de participar en la romería con el objetivo de ir comprando el material necesario.
También está en marcha la organización de la mini-marcha que organizan algunos amigos míos desde Igualada a la Panadella con BTT. Nos acompañarán durante el desayuno, como ya hicieron la pasada edición.

domingo, 20 de marzo de 2011

Nueva fecha: Domingo 29 de Mayo

Pues eso, que cambiamos la fecha de la romería, y la pasamos al día siguiente Domingo 29 de Mayo de 2011. Un compromiso ineludible de Mateo y mío, ha provocado que tengamos que cambiar la fecha. Nuestros hijos Óscar y Oriol, recibirán el Sacramento de la Confirmación el sábado 28, y las dos cosas eran incompatibles. Así que tras consultar a unos cuantos de los asistentes a las dos ediciones anteriores y ver que no generaba muchos problemas el cambio de fecha, hemos decidido moverla al domingo 29.

Un comentario generalizado, y que se ha visto acentuado tras la victoria del Barça al Arsenal, y del Madrid al Olimpique, ha sido que así se asegura poder ver la final de la Champions. Y claro, si a eso le sumamos que en la semifinal es posible que se enfrenten entre ellos, las probabilidades de que uno de los dos esté en la final es alta. Ni que decir tiene que mi preferencia es el Barça (y así será), pero en deferencia a Mateo, sufrido madridista, estoy obligado a como mínimo contemplar la remota posibilidad de que lleguen ellos.

En otro orden de cosas, hace dos semanas se disputó la Maratón de Barcelona. 15.000 atletas estaban inscritos y más de 12.000 la terminaron. Entre ellos, pude contar a como mínimo 4 participantes de la romería (Xavi, Víctor, Àngel y yo) y un posible participante este año (Ramon). Todos acabamos con tiempos acordes a nuestras espectativas, teniendo en cuenta que nuestro hobby principal es la bici. En mi caso la hice acompañado de Xavi y Victor hasta el km 30, y la verdad es que nos lo pasamos muy bien. A partir de ese km, cada uno siguió su ritmo, y yo opté por la misma táctica que utilizo cuando llego a la presa del Grado, dejarles marchar, que en la meta ya me esperan. Y, efectivamente, en la meta estaban esperándome. También estaba mi familia, cosa que me hizo mucha ilusión.


Hoy se ha disputado la primera marcha cicloturista del circuito catalán de larga distancia. Cuando escribo estas líneas no hay publicado aún los resultados, pero se que algunos de los lectores del blog habéis participado. Espero que todo haya salido bien, y hayais pasado un buen día.

jueves, 3 de marzo de 2011

Què és un romiatge?

Hola de nou,
La setmana passada no vaig tenir temps de penjar cap post, i aquesta també he anat una mica de bòlid. Haig de reconèixer que el últims preparatius de la marató de Barcelona que, si Déu vol, faré aquest diumenge, agafen tot el temps lliure que em resta. Em consta que no soc l'únic participant del romiatge que està inscrit. Pel cap baix jo en conto tres més. Un cop passat l'esdeveniment, i si tinc el permís dels implicats, ja faré algún comentari.
També queda poc per que arrenqui la primera marxa cicloturista de llarga distància del circuit català, i alguns us hi heu apuntat. Això sí que es ja un entrenament de debó.
I com que també alguns debutareu en això que anomenem "romiatge ciclista", l'hi he demanat a mossèn Pere, un dels membres qualificats del peloton, si podia enviar-me un article on expliqués en que consisteix un romiatge. Aquí el teniu, amb links i tot.
Que "què és un romiatge"?
1. Doncs a veure si sóc capàç d’explicar-ho. La paraula ve de “romer”, aquella persona que peregrinava a Roma, com a centre de la cristianitat. Podem situar-ho a l’Edat Mitjana, quan Europa era practicament una unitat i s’anava i es tornava amb una naturalitat (per manca de fronteres i de diferències lingüístiques) avui desconeguda.
Després es va fer extensible a aquells que peregrinaven a altres llocs, com per exemple a Santiago de Compostela per fer “el camí”, a Jerusalem, o aquells que s’acostaven a alguna ermita de la Mare de Déu per honrar-la i fer-li homenatge. Allà es dirigien resant el Rosari i a l’arribar solien fer-li alguna ofrena i resar-li la Salve o altres oracions.
Al llarg del temps s’han diversificat les maneres i les manifestacions de l’amor que els creients tenim a la Mare de Déu. Tot i així, la substància es manté igual. Un romiatge és una peregrinació per honrar la Mare de Déu, en un santuari o una ermita dedicada a Ella. Maneres? Les que vulguis: en barca, a peu, a cavall, en bici, en moto,… ; Llocs? Igual: en una ermita al cim d’una muntanya com Montserrat, el Far, Bellmunt…, en una imatge d’un oratori d’un hospital, en una capella a la Mare de Déu d’una esglesia qualsevol,… Gent? N’hi ha que van dos, cinc, vint, cent,… Quan? Quan un vol, tot i que és habitual fer-ho al mes de maig que és el mes que li dediquem a la Mare de Déu, doncs és el mes en que la natura està en el seu màxim esplendor.

2. I per peregrinar cal posar cara seriosa? No, és clar que no. Peregrinar és oferir-li a la Mare de Déu els nostres cors i els nostres cossos. I això ho fem primer anat a un lloc, en el nostre cas a Torreciutat, oferint-li l’esforç que pot suposar a cadascú; en segòn lloc, resant les tres parts del Rosari; i per últim fent-li ofrena a l’arribar de tots nosaltres i les nostres famílies. I tot plegat entre rialles, esbufecs, xerrades i mil incidències que es podrueixen en 250 km sobre la bici.

3. I perquè el Rosari? Doncs perquè és l’oració més senzilla que tenim: és a l’abast de tothom, de petits i grans, de sabis i ignorants, de malalts i de sans, de gent d’aquí i d’allà,… En el Rosari li repetim a la Mare de Déu el moment més important de la seva vida, en l’Avemaria; recordem els misteris de la vida de Jesucrist i d’Ella mateixa i ho fem demanant per tantes intencions que un pot tenir. Veure aquests videos amb motius per resar-lo (May feelings)

4. Què ha de fer un que no hagi resat mai? Doncs no preocupar-se. No hi ha ningú que coneixi millor l’ànima de cadascú que Nostre Senyor, i això val per les bones intencions. Recordo un romiatge en bici que vaig fer amb un amic que “no havia resat mai” (al menys així deia). El vàrem fer al Tibidabo pujant per Sta. Creu d’Olorda. Jo anava resant les avemaries i ell s’afegia al final dient “Amén”… Què contents estàvem els dos a l’arribar a dalt del Tibidabo i parar-nos davant la imatge  de la Mare de Déu que hi ha a la façana!
Aquí tens uns links on es poden descarregar impresos per aprendre a resar-lo
En castellà:
En català:
També podcast en castellà:

5. Per aquesta raó també s’enten que és molt diferent com un es prepari interiorment, amb l’ànima neta, preparada per acollir a Nostre Senyor en l’Eucaristia que tenim a l’arribar. Sempre tindrem a prop la possibilitat de confesar-nos en ruta o a l’arribar a Torreciutat. Si puc ajudar-vos en el que sigui…
peredomingo@gmail.com

domingo, 20 de febrero de 2011

Menos de 100 días...

Hola de nuevo,

Esta ha sido una semana tranquila. Parece que el buen tiempo empieza a hacer acto de presencia y cada día son más los ciclistas que se ven circulando por las carreteras. Supongo que entre ellos os contáis vosotros, apreciados lectores del blog, que ya empezais a preparar a fondo la temporada.

Los preparativos siguen su ritmo, pocas cosas son las que hay que hacer ahora, salvo el dar a conocer el evento entre amigos. Estos días he podido comprobar como en otros medios online ya se hace mención de nuestro evento: que si el facebook de algunos participantes, que si la web del club ciclista del que formáis parte, que si... en fin, que ya es bueno que el evento se publicite, pero no olvidemos el espíritu inicial del mismo. Se trata de hacer una romería a un santuario mariano, usando como medio de transporte la bicicleta. Y como el santuario al que queremos ir, Torreciudad, está a 250kms de nuestras casas, la cosa se trasforma en un intenso día de ciclismo en el que mientras pedaleamos durante unas 10 horas, podemos charlar con amigos, conocer a otras personas, rezar el rosario, disfrutar de carreteras que rara vez se incluyen en nuestras salidas, etc.

En espera de nuevas noticias os dejo con otro vídeo, editado por mi hijo mayor Miquel, de la última edición.

domingo, 13 de febrero de 2011

Crónica 2009

Como os dije la semana pasada, he recuperado la crónica de la segunda edición. En esta ocasión fuímos más gente, se incorporó gente amiga de Barbastro, y tuvimos un invitado sorpresa: el viento. Nos acompañó durante 200 kms e hizo que la marcha se hiciera más dura.
Para dar fe de ello, he incorporado algunas imágenes inéditas de la romería, donde se aprecia a un peloton rodando en fila de uno y bastante estirado.
Para el día de la romería estamos organizando un plan alternativo para las familias de los sufridos ciclistas. La idea sería una visita guiada al santuario de Torreciudad y alguna actividad para los más pequeños. Todo ello de las 15h a 17h, hora en la que estimamos llegar a nuestro destino. Ya os iré informando de los detalles.

De momento, espero que disfrutéis con la crónica de Xavi, y el vídeo, que es un aperitivo del que confío que mi hijo me ayude a editar en plan más profesional, que la versión sencilla que he preparado a prisa y corriendo.


Enguany hem tornat a fer la segona edició del Romiatge Barcelona - Torreciudad.

La cosa va a més ja que aquest any vam sortir 21 persones (pocs més que l'any passat) amb algun afegit que s'apuntava per Alfarràs. A més hi havia força més nivell ja que venia gent més forta que l'any passat (un sub23, un senior, i algun triatleta d'ironmans). La organització muntada entre uns quants, impecable, com l'any passat (furgones acompanyant tot el recorregut, assistència aigua, esmorzar panadella genial i esmorzar a Alfarràs semblava un bon avituallament de marxes).

Això si, aquest any perquè el tema fos una veritable passió ens vam trobar amb un acompanyant inesperat que es el vent. Si fas més de 200 km en una única direcció (est a oest) i a més el vent ve d'oest amb certa intensitat...doncs tens un problema. Per sort érem un bon pilot, i entre la quantitat de gent que érem, la gent que va ajudar a mantenir un ritme constant però no asfixiant, i es clar, la voluntat i força de la gent la cosa va arribar a bon port, però no negarem que ens va costar força més que l'any passat (vam tardar 2 hores més), i va causar algun que altre estrall al pilot començant per mi mateix que l'any passat vaig estar lluitant a Torreciutat per pujar més o menys fortet fent les típiques picabaralles ciclistes, i enguany m'he hagut de conformar amb simplement pujar aprofitant la enorme pinyonada de que disposo (no va caure el 29 de miracle) en imatge típica d'arriere du peloton.

Per la resta doncs molt bon ambient, molt bon grup i molt bona pinya.
A estones els galls s'espitaven (pujada Panadella, entrada Cervera, pujada a Torreciudad), a estones calma xixa total (els moments del rosari), a moments control dins el pilot (els plans d'Agramunt o el tram d'Algerri), la veritat sortida absolutament variada, i es que tantes hores donen per molt.

L'arribada al santuari on ens van posar la música de "Carros de Foc" va ser inenarrable junt amb la desfilada posterior per l'interior del recinte (camps elilsis?).

I si a sobre s'acaba la jornada amb un "xorreo" del barça al Bernabeu...que més podem demanar?

Bé, una miqueta menys de vent tampoc hagués estat malament, però això es com el mont Ventoux que si no l'has pujat en vent no pots dir que l'hagis pujat.

sábado, 5 de febrero de 2011

Crónica 2008

Buscando en la carpeta de correos he encontrado esta crónica escrita por Xavi Òdena de la primera edición que se hizo el 1 de mayo de 2008. Le he pedido permiso para publicarla ya que creo que refleja bastante bien el ambiente vivido. La crónica de la segunda edición, que como buen blogero Xavi también publicó, la colgaremos en el post de la próxima semana.


Los preparativos siguen su marcha a muy buen ritmo. Los objetivos en este momento son dar a conocer el evento y empezar a realizar kilómetros. Lo primero está dando sus frutos pues cada día sois más los que me habéis enviado un correo anunciando vuestra intención de participar. Ya tengo en la lista unos 30. Lo segundo lo desconozo (excepto los míos que suman menos de lo que quisiera), pero es algo que hay que hacer para que el día "D" estéis en plena forma y disfrutéis al máximo del evento.


Os dejo con la crónica de Xavi.


El tema va començar ja fa uns mesos quan un bon amic, Pere Domingo, també conegut com mossèn Pere, em va comentar: "escolta, em podries dissenyar un recorregut per anar de Barcelona a Torreciudad en bici?", quan vaig començar a mirar alternatives i vaig fer propostes poc imaginava que acabaria "víctima de la moguda".

El plantejament es senzill i de fet ja havia fet alguna cosa similar anant al meu poble en bici: recorregut lineal que comença en un punt i acaba en un altre, fer una tirada llarga (240 km) amb l'atractiu de ser unidireccional i on a més acabes travessant província.

La cosa poc a poc va anar prenent cos i entre uns i d'altres sempre portats per la excel·lent batuta del Pere va anar agafant cos, un munta el recorregut i planteja com haurien de ser avituallaments, altres miren furgonetes, un altre compra les coses, un altre fa les fotos, un altre fa l’encàrrec del avituallament, molta gent fent petites feines amb un objectiu comú i on els resultats es veurien el dia 1 de maig, dia d. I tant que es van veure, va sortir tot molt be.

La trobada era a les 5:45 on sortíem a les 6:00, ens trobem un bon grapat de gent (compto unes 14 persones) amb molta il·lusió i ganes de gaudir d'una bona jornada de ciclisme en companyia, era de nit, però comptàvem que es feia de dia abans de sortir de la zona urbana. Fem el pagament de les despeses, deixem la roba per canviar-se a una de les tres furgonetes acompanyants que teníem, i llestos, a pedalar.
Ja al començament tenim el primer entrebanc, una caiguda d'una persona ens fa témer que hagi de plegar massa aviat, però han estat rascades i entre que no ha estat gran cosa i el coratge de poder-ho fer va aconseguir portar a bon terme l'objectiu. Els kilòmetres cauen: Molins de Rei, Martorell, Olesa, Esparreguera, va picant el grup on es formen dos grupets, ai amb la rampeta del timbaler, coll de bruc, jo allà tinc problemes ja que tinc la cala molt fluixa (decididament soc un desastre de forma que noto molèsties al genoll esquerre) baixada fins Castellolí, Igualada, vinga, anem a bon ritme, vas xerrant i coneixent gent, Santa Maria del camí, Calaf, i la Panadella!!!!!!, primera part del recorregut superada, 90 km, bona temperatura i els ànims intactes.

Allà fem un esmorzar per recordar: torrades, pernil, formatge, suc, croissants, ...., vaja troç d'esmorzar, qui controlava aquest aspecte s'ha lluït. Be, son 30' de menjar, beure, riure, descansar, re agrupar-se, deixar la roba d'abric, jo arreglar la cala,... i continuem, no ens podem recrear ja que queden molts kilòmetres.

Curiós destacar també els companys fotògrafs que ens han fet un reportatge genial, veure que passes i veus com t’estan fotografiant amb trípode i tot, penses, encara semblarem bons i tot a les fotos!!!!, em va sorprendre del tot quan vaig veure un dels fotògrafs dalt del pont de Cervera buscant noves perspectives. La veritat tinc ganes de veure el resultat de tota la feina, segur que es genial.

Continuem en terreny favorable cap a Cervera, Tàrrega, Anglesola, Tornabous, i....uffff, recta de 22 km, anem be a relleus de parells, també aprofites per parlar amb més personal i conèixer la gent, jo soc talladet amb gent nova, però tot son facilitats i vas petant la xerrada amb certa facilitat, Bellcaire, Balaguer, ..., aquí comença terreny dur i el sol ja pica, Castelló de Farfanya, Algerri, aquí anem molt trencats, el troç de rodar a bon ritme + els repetjons + la calor ja pesen sobre els nostres herois, a Alfarràs toca parada.

Allà fem 15' de beure, beure, beure, menjar una mica plàtans, bolleria, fer necessitats, relaxar,..., allà la duresa del terreny fa que dues persones hagin de continuar el camí en bici, ja porten 170 km que deu ni do, i vinga, tornem-hi, així que poc a poc anem cap a Tamarite, i....., catacrac, se'm trenca una peça del sillin que m'inutilitza la bici. Quina ràbia!!!, que faig,... per sort tenim furgons de suport, de forma que aprofito la bici d'una de les persones que no podia continuar, em ve un pel petita però be, les sabatilles un pel justes però suficient, que be, puc continuar, merci company, quin favor m'has fet permetent-me arribar, hi ha ciclistes que li tenen molta estima a la seva bici i no tothom està disposat a deixar-la així com així ;)

Continuo en plan contrarellotge a atrapar el grup, travesso Tamarite, arribo a Binéfar i allà estant refrescant-se i esperant-me, be, continuem direcció San Esteban de Litera, fem un portet, Fonz, Estadilla, remuntem el Cinca cap el Grado,..,ufff, la calor castiga, els peus em comencen a cremar per portar sabatilles un pel justes, però queda poc, aguanta, i desviem cap a Torreciudad,
sol son 5 km, de forma que tot i que anem reventats, comencem a pujar com si ens estiguéssim jugant el Tour, jo com soc una mica picadete, doncs clar, entro al joc, i vaja, uffff, quin mal les cames, quin mal tot, continua, passo un, m'enganxa el Franz, auva quina rampa, ufffff, ja hi som, ja hi som, arribeeeeeeeeeeeeeeeem.

Per fi ho hem assolit, son les 16:00 aprox i ja estem dalt del Santuari de Torreciudad, hem patit fresqueta, calor, cansament una miqueta d'aire,molts kilòmetres i hores, però ja hi som. Allà ens ajuntem, descansem, quatre fotos, un salve, una dutxa, celebracions diverses (he vist al Pere en plena faena, jejeje), i vinga, ja podem tornar al cotxe, tot ha sortit genial. Tranquil·la tornada en furgona comentant la jugada, i res, a descansar, que ens ho hem guanyat.

jueves, 27 de enero de 2011

Plan de entrenamiento

Avui fa una setmana que varem decidir encetar el blog, i la idea es anar penjant amb periodicitat setmanal articles que us vagin animant a preparar el romiatge.
La veritat es que la iniciativa ha tingut una molt bona acollida, i a data d'avui, ja podem afirmar que de ben segur superarem amb escreix els participants en les dues anteriors edicions. També sou molts els que consulteu el blog, i us animo a que el doneu a conèixer, com ja esteu fent.

Com que n'hi ha uns quants que sou debutants en les llargues distàncies i us fa una mica de por, tot i recordar que hi ha l'opció de la marxa curta de 160kms, he demanat a un dels integrants de les dues edicions anteriors i consumat cicloturista que ens faci un article per preparar millor la sortida. A partir d'aquest moment queda nomenat Preparador Físic.

Esta entrada es para solventar dudas a aquellos que quieran participar en la romería pero no saben si  serán capaces de completarla porque no han hecho nada igual, porque no saben el ritmo al que se hace, o por cualquier otra cosa pero tienen dudas sobre si participar ó no.
De entrada no nos fijamos un ritmo concreto, dependerá un poco de los componentes finales que la realizan, pero lo deseable es que cuanto más igual sea el nivel del grupo mejor. No se trata de una marcha ciclodeportiva pero tampoco de llegar de noche. En las 2 ediciones anteriores hicimos una media de 27km/h la primera y 25 km/h la segunda. La media cuenta el rato que estamos encima de la bici, y hay que decir que la segunda vez tuvimos bastante viento en contra.
La idea es ir en un solo grupo la mayor parte del tiempo, por eso cuanto más igual sea el nivel mejor. El hecho de ir en grupo ya hace desaparecer pequeñas desigualdades yendo a cola de pelotón o tirando de él, depende del momento. Pero si yendo a rueda ya vas apurado, seguramente no podrás completar la ruta ni disfrutarás de ella. Por eso es necesaria una mínima preparación, pero tampoco tanta como alguno pueda pensar.
Si decimos 250km y 10h parece mucho, pero si decimos 3 segmentos de 80km y 3h, con parada de 1/2 hora para comer y reponer fuerzas entre segmento, ya suena más asequible, ¿no?. Además también está la posibilidad de hacer solo los 2 últimos segmentos, con la salida a más altura que la llegada...
Yo creo que si durante los 2 meses anteriores haces regularmente cada semana una salida de 70-90km y otra de 30-50km, a un ritmo no inferior a 21/23 km/h, e intentas una vez al mes llegar a los 120-130km, puedes completar con garantías la romería. Cualquier otra actividad deportiva extra que hagas también te ayudará. Si eres ciclista de montaña puedes dividir las cifras por 2, pero es necesario que uses alguna vez la bici de carretera que llevarás ese día y salgas con algún grupo de ciclistas para acostumbrarte a rodar en pelotón.
Por último, el día de la romería procura no hacer esfuerzos innecesarios si crees que vas justo, ves en grupo y protegiéndote del aire detrás de un compañero, aliméntate y bebe regularmente, y no te digo que llegarás fresco, pero llegarás seguro.
Ánimo y a entrenar.

domingo, 23 de enero de 2011

La Ruta

La ruta prevista para esta tercera edición es la misma que la de la segunda edición. Son un total de 250 kms con un desnivel acumulado de 2.500 metros. No es una ruta exigente por el desnivel, aunque la fatiga de 250 kms y un final en puerto (Alto de Torreciudad) hace que siempre se llegue con las fuerzas muy, pero que muy justas.
No obstante, este año vamos a incorporar la opción de ruta corta, empezando desde la Panadella, aprovechando la parada que hacemos para el desayuno. Esta opción de ruta reducida, hace que tan "solo" se recorran 160km, y nos olvidemos de los dos primeros puertos de la jornada (el Bruc y la Panadella), que suman más de la mitad del desnivel total.
Adjunto el perfil resultante de la edición anterior.

El recorrido de la primera parte (Barcelona-La Panadella) lo haremos siguiendo el recorrido de la antigua nacional II. Es una vía con muy poco tránsito, que incluye dos puertos sin excesiva dureza. Son puertos "largos y tendidos" sin desniveles exigentes, pero de largo quilometraje.


La subida al Bruc, nos ofrece una panorámica preciosa de la montaña de Montserrat, y la hora en que lo subimos coincide con la salida del sol, circunstancia que le da mucha belleza al recorrido. Además como novedad este año, han asfaltado recientemente todo el lateral de la autovía mejorando mucho la circulación en bicicleta. 
La segunda subida es la de la Panadella, puerto parecido al del Bruc, aunque más corto y con menos pendiente. En este caso la circulación es nula, y además desde hace un año han inagurado un carril bici desde Igualada hasta Santa Maria del Camí, que suele ser usado cuando lo que se quiere es pasear a ritmo tranquilo.

La segunda parte del recorrido (que será la ruta corta para los que arranquen en La Panadella) es la que nos llevará desde este puerto a caballo entre La Anoia y La Segarra hasta el Santuario de Nuestra Señora de Torreciudad, atravesando toda la provincia de Lleida, para adentrarnos en Aragón, remontando el Valle del Cinca.

Los primeros 60 kms son siempre en ligera bajada, ya que nos dirijimos hasta el Segre, a su paso por Balaguer. Hasta Cervera lo haremos siguiendo el curso de la antigua nacional II, y llegados a esta localidad usaremos la variante que pasa por Agramunt y discurre por la Vall del Sió. Es una opción más bonita y más tranquila. De Balaguer a Alfarrás, la carretera se transforma en un sube y baja, hasta que alcanzamos el Noguera. Es aquí donde haremos la parada para comer y reponer fuerzas.

Cruzando la nacional que nos llevaría hasta la Vall de Aran, seguimos en dirección oeste, dejamos atrás Catalunya y nos adentramos en Aragón, en busca de Binéfar por la comarca de Litera. En Binéfar cambiamos de rumbo, y enfocamos hacia el norte remontando el río Cinca. Aquí encontramos el tercer puerto del día, Alto de San Esteban de Litera, corto pero que con más de 200 kms en las piernas se hace notar. Estos quilómetros finales son los más tranquilos pues las carreteras por las que circulamos son secundarias (o incluso terciarias). Cruzamos el bonito pueblo de Fonz, cercano a Barbastro. El segundo es el lugar de nacimiento de San Josemaría y el primero el pueblo de sus padres donde solía veranear de niño. No hay que olvidar que nuestro destino final, Torreciudad, se debe fundamentalmente a la existencia de este santo.
Llegados a Estadilla ya se divisa el río Cinca, más tarde la presa del Grado y al fondo (y quizás demasiado arriba) Torreciudad. Tomando la carretera de Ainsa, remontamos el río y a la altura del Grado, al pie de la presa, lo cruzamos por última vez y afrontamos tras 245kms, los 5 últimos.


Es un puerto corto pero duro. En alguna Vuelta a Aragón lo califican de primera, aunque en honor a la verdad no creo que merezca esa categoría. Ahora bien, para nosotros que somos simples aficionados, afrontarlo tras 10 horas de pedaleo, se merece la categoria Especial, como mínimo. Los últimos 300 metros, con la rampa del 12% no deja indiferente a nadie, y la satisfacción de llegar a la explanada del Santuario no tiene precio.

jueves, 20 de enero de 2011

La Barcelona-Torreciudad

Hoy hemos empezado los preparativos para la tercera edición de la Romería Ciclista, que tendrá lugar el domingo 29 de mayo de 2011. Serán de nuevo 250kms que recorremos en bicicleta durante una jornada desde Barcelona hasta el Santuario de Torreciudad, con el doble objetivo de honrar a la virgen y disfrutar de aquello que tanto nos gusta: ir en bicicleta.
Os adjunto la foto de familia de la última edición y os animo desde ya a darle a los pedales y convencer a los amigos para que este año seamos más.