Us adjunto la bonica crònica que ens ha escrit en Xavi Òdena.
El passat diumenge 29 de maig es va celebrar la tercera edició del Romiatge de Barcelona a Torreciutat, després d'un any de descans, enguany s'ha repetit la experiència.
Com ha passat la resta de vegades el muntatge ha estat impecable, ja es nota la experiència que tenim tots plegats en el tema, hi ha temes de logística que ja surten sols sol fent petits retocs com un canvi d'avituallaments, però a pesar de tot sense la ajuda desinteresada de gent que dedica tot el seu dia i temps a que el romiatge sigui un fet aixó no seria possible, i es ben justa el nostre sincer agraiment. També destacar la feina del cap logístic de la expedició, l'Edu Nafria, que ha estat per dir-ho d'alguna manera el cap visible que ha ajudat a que tot rutlli com ha rutllat.
Potser ha estat pels records de la última edició que el fort vent va marcar, però a la sortida de Barcelona enguany hi havia menys gent que les anteriors edicions, 10 persones on hi havia bàsicament el "rovell del ou" i algun company que s'havia afegit, però pel camí s'ha anat afegint gent i a la panadella ja èrem una bona colla, es possible que hagi imperat cert seny i la gent ha adaptat el recorregut a les seves teòriques capacitats, potser.
La sortida com cada any a les 6:00 a Palau Reial, la vetllada comença amb molt menys fred del que es normal, es nota que enguany la data es més tardana, el qual ens fa tèmer que la calor serà l'enemic a batre. El començament transcorre normal fins que el Joan Duato cau prop d'una banda rugosa, el com encara es motiu de deliveració pel nostre CSI particular, però el que està clar que per l'espectacularitat de la caiguda la cosa ha estat molt menor del que semblava: rascades al casc i el canvi una mica tort que el coneixement del Lluis Tirapu soluciona. Després del esglai i la tranquilitat de veure que la cosa no sembla que ha arribat a més continua la marxa, primer pels plans fins Olesa, i posteriorment en la suau però llarga pujada als Brucs on s'aconsegueix mantenir el grup força compacte fins la rampa del Timbaler que provoca algun petit esglai solucionat amb facilitat amb una aixecada de peu pels lloms del Bruc. La baixada plàcida amb la única incidència d'una saltada de bidó a unes bandes a Castellolí, estem rodant en un dia nùvol que manté la temperatura molt correcte on es pedala molt de gust, jo no em trobava excesivament còmode, però en general anàvem molt bé. Així després del primer rosari encarem la pujada final a la Panadella que provoca un sprint amb posteriors ziga-zaga a roda digne de les carreres professionals, bona manera d'arribar a l'avituallament estrella de la Panadella on tots plegats recuperem forces en el fantàstic avituallament on jo personalment noto que em feia falta una mica de sòlid ja que a partir de llavors ja he anat més còmode.
Un cop sortim de la Panadella amb un grup ben gran i compacte, mirem de mantenir un ritme prou alegre per fer via, però prou constant per ser suficient còmode, encarem un sector que no es difícil però si pesat ja que son moltes rectes, que excepte algun tram puntual mantenim a bon ritme cosa que ens fa arribar a Balaguer on aprofitem per fer una mica de líquid al mateix temps que tenim la única averia de la jornada en una punxada del alma matter de la moguda: mossen Pere. La sortida de Balaguer es fa la segona part del rosari per encara aquell terreny trencacames sense trencar el grup cosa que ens fa mantenir el grup compacte fins l'avituallament d'Algerri, un avituallament on el jovent fa una grandísima feina de preparar menjar i beguda als afamats i asedegats ciclistes, i es que els núvols ja formaven part del pasat, i la calor ja apretava.
Estàvem amb segon avituallament, ja s'endevina el final, però les forces van més justes, i la calor apreta, apreta. Fem els plans fins Binèfar on costa una mica però continuem mantenint el grup compacte, es veu ja gent més justeta, i ajudar a mantenir el grup els ajudarà a continuar, pasat Binèfar fem el portet on aquí si que aprofitant que hi ha el tercer avituallament dalt hi ha una mica de batalleta on ja puc entrar, curta però explosiva.
Dalt del port fem un avituallament curtet, es tracta de beure líquid, menjar una miqueta suau, la calor apreta i les forces van justes, però Torreciutat està prop. Fem el terreny trencacames prou be, la baixada fins la carretera principal, forcem mantenir el grup compacte al pla ascendent on el vent de cul facilita la tasca, i ja sol queda Torreciutat, aquí ja es un tema molt personal, la gent més forta intenta fer un final d'etapa digne d'una etapa del Tour, jo personalment em trobo prou be per tant entro al joc, i protagonitzo una bonica batalleta amb els cicloturistes de la colla, la gent no tant forta es conforma en superar el repte de les dures rampes de Torreciutat, tots acabem esbufegant, sense aler, però contents per haver completat el romiatge, satisfets per un dia llarg e intens, en gran companyia, cada persona te la seva història personal, un repte i un significat per la seva sortida, i es que es la grandesa d'aquests tipus d'events.
Felicito a tothom pel seu granet de sorra en aquesta gran vetllada, vetllada que deixa un gran sabor de boca.
